Relats

És un imbècil. Em posa dels nervis. I les diu constantment de l’alçada d’un campanar –quina manera de desbarrar... No hi ha qui l’aguanti. De fet, no l’aguanta ningú. Però ell va fent. I no calla. No s’immuta. I de tant en tant, coi, he de reconèixer que la toca. L’altre dia, què va dir? Ara no ho recordo, però m’ho vaig anotar i tot... tenia molta raó el cabró. I em va fer petar de riure. Si l’hagués seguit a les xarxes fa temps que hauria deixat de fer-ho, perquè mira que n’arriba a ser d’irritant. Com que és un maleït personatge de ficció, però, me l’acabo escoltant fins al final i si l’interpel·lo, ja m’ho faré, ell fa la seva. Gràcies a coses com aquestes estic força convençut que la font d’informació que més m’ha ajudat a entendre la realitat els darrers temps és la ficció, els poemes, els contes i les novel·les llegides, el teatre i el cinema vist. La cosa no s’acaba amb els personatges no silenciables o amb l’exposició extensa i intensiva a altres punts de vista, sense res –un cop comprat el llibre– que faci que em diguin tan sols el que se suposa que vull sentir. També hi ha la qüestió del temps. Del xup-xup. De la pausa del zàping diari. Del fet que, ei, deu segons després es continua teixint la mateixa idea. I deu minuts després també. I dues hores més tard encara ets dins de la mateixa història. I és coherent –per enrevessat que sigui, hi ha coherència. I és una il·lusió de coherència, assumim-ho, però és reconfortant. Perquè el món real és literalment incomprensible. Els assessors de comunicació s’omplen la boca tot el dia amb la importància del relat però el relat no s’entén. Peca de fraccionari, d’incoherent... i d’irreal. Bona part de la nostra aproximació a la realitat està tan farcida de ficció (declaracions buides o inflades, dades manipulades o esbiaixades, balanços interessats, expectatives impossibles, realitats paral·leles, realitats silenciades, bombolles retòriques, metàfores omnipresents) que gra i palla es fan inseparables. I tant per tant, apostem per l’original, tot i que faci una mica de rabieta fer uns quants mil·lennis tard a allò que els grecs ja van descobrir amb els seus mites: que no hi ha res millor que la ficció per explicar i entendre la realitat. Bona setmana del pensament. Bona setmana de Sant Jordi!