Carroi, la fugida cap endavant

Els comuns de la capital i la Massana han aprovat el plec de bases per al concurs del telefèric del pic de Carroi que obrirà una nova porta d’entrada a l’estació de Pal. En opinió dels responsables comunals, el projecte és un pas per guanyar atractiu turístic de primer nivell; també argumenten que la capital esdevindrà peu de pista i que dinamitzarà la Massana. Sembla aquest un llenguatge d’una altra època, més propi del segle passat quan els beneficis econòmics s’anteposaven als del medi ambient. La política turística del més, iniciada a la dècada dels seixanta, continua impregnant decisions que no mesuren les conseqüències a llarg termini. El projecte de Carroi, que va ser concebut ja fa més de quinze anys, és una aposta que s’alinea amb un model basat en el turisme de masses i orientat a l’esquí, una activitat que té un futur incert davant el canvi climàtic.

Arribar amb telefèric al pic de Carroi no és tan sols un projecte parroquial, ja que afecta el conjunt del país, amb defensors i detractors; mentre el Govern s’ha compromès a fer-li costat, un ampli sector de la societat el rebutja per tenir un clar impacte ambiental. El projecte no queda legitimat amb quatre frases aparentment ben construïdes que no revelen els autèntics objectius; cal explicar tots els aspectes vinculats al telefèric. Mentre que Andorra aspira a potenciar el sector hoteler i comercial, no s’intueix el benefici que pugui obtenir la Massana quan es redueixi el flux de turistes a través de la localitat. Criden molt l’atenció les inversions en aquesta mena de projectes que busquen afavorir l’afluència dels turistes catalans, que cada vegada faran estades més curtes per tenir més a prop el parc temàtic en què, malauradament, s’ha convertit Andorra.

No és prudent que les grans inversions continuïn orientades a potenciar el turisme de masses; es necessita diversificar l’economia nacional per sortir del monocultiu turístic. La política turística del país està mancada de criteris de sostenibilitat que exigeixen de la participació local. Guanyar unes eleccions no atorga un xec en blanc per prendre decisions que afecten el territori. Si Carroi és tan positiu, no s’ha de témer el resultat d’una consulta popular, però és trist que els que creuen que s’hi han d’oposar s’abstinguin.