Creat:

Actualitzat:

Tens una idea o tens un PowerPoint? Evidentment, tenien (teníem) un PowerPoint. I ella –la Lizón– ho sabia. Moltes lletres, algunes imatges, massa efectes (sempre en són massa) i ben poques idees, no gaires arguments i cap capacitat per transmetre-les o per fer entendre el fil que les lligava i que tu pretenies estirar. Vint anys més tard, continuem tenint més PowerPoint que idees, més diapositives que arguments i no comuniquem gaire millor, amb moltes imatges, sí, i amb més efectes encara, però amb molt pocs fils que les lliguin en un discurs intel·ligible i estructurat i amb molt poques coses per explicar prou sòlides, complexes o significatives per requerir tant aparat. Pensava en la sentència de la Lizón mentre m’entretenia a pensar en l’omnipresència dels grups de WhatsApp. I me la imaginava deixant anar un “A tu t’han fet ministre o t’han afegit a un grup de WhatsApp?” o un “Tu has entrat a un consell d’administració o a un grup de WhatsApp?”. I m’imaginava aleshores les targetes de visita de molts professionals o càrrecs públics com a una llista dels grups de WhatsApps a què pertanyen i en quins d’ells estan com a administradors. I no és una caricatura, és una descripció: amb l’impuls definitiu de la pandèmia, les estructures organitzatives de moltes instàncies decisòries clau s’han vist profundament transformades i això –com passava amb els PowerPoint– no està exempt d’efectes. Què passa dins dels grups i què passa a fora? Què es comunica pel grup i què es comunica per privat? Quins efectes té que el format de la comunicació en una comissió parlamentària, per exemple, sigui el mateix que el de la colla que cada any ens trobem per sopar el 28 de desembre? Tenim instàncies i formats diferents i separats per alguna cosa, i ara diluir-ho pot generar efectes perniciosos, relaxaments, transvasaments d’informació no previstos i no desitjats... I alhora, potser és la punta de llança que necessitàvem per rebentar estructures anquilosades que fa anys que arrossegàvem i que no encertem a transformar. El que em sembla ben clar és que impacta, que té efectes, un bon exemple que les decisions aparentment més anodines (creem un grup?, afegim X al grup?) poden ser font de canvis estructurals i sempre es mereixen un punt de reflexió.

tracking