Foc i lloc
Independents però no diferents
Una ullada ràpida a la història del país permet destacar dos períodes que han estat cabdals per la intensitat dels canvis: els anys seixanta del segle passat, fonament del model de país durant el segle XX, i les dues dècades d’aquest mil·lenni en què Andorra afronta un canvi de model, per esgotament de l’anterior, que ha obligat a desenvolupar un important desplegament normatiu per aproximar-se als països de l’entorn.
El turisme de masses es consolida a la segona meitat de segle XX quan s’inicia un procés econòmic i demogràfic capaç de vertebrar un Estat de Dret internacionalment reconegut. El repte al qual Andorra s’enfrontava als anys seixanta era el de modernitzar un país que havia entrat en una fase d’expansió que, d’haver-se mantingut, hauria incrementat la població fins a 250.000 habitants a final de segle. En aquesta dècada s’introduïa l’Estat del Benestar amb la creació d’un sistema de seguretat social (pensions i sanitat) obligatòria per a tots els assalariats que, juntament amb els serveis socials, el dret a l’educació i la cultura, definia el que esdevindria la política social en el futur. Es fixava l’horari de tancament dels comerços a les deu del vespre i es limitava la setmana laboral a 48 hores; s’obligava les empreses amb assalariats a establir quinze dies de vacances anuals sense distinció de sexe ni edat, amb el salari corresponent a una jornada laboral de vuit hores, i un dia de descans setmanal que fixava l’empresari.
Les responsabilitats creixents del Consell General i la tenacitat de la classe política van permetre a l’Administració assumir, de forma gradual, els serveis públics concebuts com a activitats que havia de controlar i gestionar. Aquest procés d’adaptació a l’entorn amb el qual manté una relació de dependència estreta no ha parat d’evolucionar i amb el canvi de mil·lenni, el país ha afrontat nous reptes, com el d’integrar-se en una economia globalitzada i emprendre reformes substancials en àmbits com la inversió estrangera, la regulació de l’activitat fiscal i financera i el procés d’aproximació a Europa. El resultat ha estat l’adaptació d’una economia de muntanya a unes noves condicions que han permès la convergència de les institucions i dels nivells de renda amb els dels països més desenvolupats de l’entorn.