El tauró publicitari

S’aixeca el teló i es veuen les cames i els peus d’un nen levitant a pocs centímetres d’una cadira d’escola. La imatge és estàtica, però s’intueix l’oscil·lació de les extremitats i la posició dels peus penjant deixa clar que han fet l’intent fallit de recolzar-se sobre el seient. Us sona la imatge? No es tracta d’una pel·lícula de Hitchcock ni de l’inici d’una novel·la de Stephen King. L’escena correspon a la campanya publicitària que ha llençat El Corte Inglés per promocionar la tornada a l’escola. Bé, a l’excampanya. Perquè, com es veia a venir, l’ha hagut de retirar.

El grup comercial s’ha vist obligat a demanar disculpes i s’ha excusat dient que la publicitat no tenia voluntats negatives. Per reafirmar la seva bona fe, ha mostrat una imatge on es veu un nen que, innocentment, està saltant sobre una cadira. Segons l’entitat, aquesta era l’escena original i, desafortunadament, es va escollir només una part de la fotografia per representar part de la campanya. I, quina casualitat. La part seleccionada van ser les cames flotants... Tenien un somriure d’orella a orella, uns braços en posició juganera...

Però, vet aquí, algú va decidir que la millor manera de representar la tornada a l’escola era amb les ara ja famoses cames. En una situació passada la imatge potser no hauria tingut tanta controvèrsia. Llàstima que estiguem enmig d’una pandèmia que sembla no minorar i a poques setmanes d’enviar els nens a les aules. Veure la relació entre els peus penjants i l’enviament dels menuts a un escenari gens segur ha estat qüestió de segons. Ha sigut un error? És lícit jugar amb l’ambigüitat per crear polèmica?

Els rumors del tancament de la marca comercial ja fa setmanes que corrien per la xarxa. Han volgut expressar una opinió del futur escolar? Han jugat amb un tema tabú com és el suïcidi per atreure mirades? Em costa creure que una publicitat que ha passat per desenes de filtres s’hagi publicat de forma fortuïta. Diuen que la publicitat no té límits.

Doncs bé, aquesta n’és una mostra més.