Cognoms inútils

Els tenim des de l’edat mitjana i, ben mirat, ara mateix no tenen gaire més sentit que un codi alfanumèric adjudicat a l’atzar. Ni la meva amiga Alèxia es dedica al ferro, ni la Noe sap amb quin coi de Rodrigo va començar tot, ni el cap de Govern viu al Pallars o a la banda més occidental de Castella. Em fascina, però, l’enorme importància que encara avui concedim als cognoms i de com continuen sent utilitzats sense cap mena de sentit. L’altre dia –passa cíclicament– es va generar força enrenou quan ara no sé ben bé qui de l’Star System tabarnès va denunciar que a Catalunya és pràcticament impossible trobar feina si no comptes amb vuit cognoms catalans. D’entre les múltiples reaccions a la barrabassada –una bona part d’elles també fora de lloc– l’única que realment em representa és la del periodista cultural Joan Safont, que es va atrevir a preguntar: “Què és un cognom català?” Perquè és exactament això. Així com molts Ferrer no sabrien què fer d’un martinet o com ni jo ni els meus germans no coneixem cap Sancho, podríem tenir un Puigpelat que encara viu a sota del mateix pujol poc frondós que va servir per batejar els seus i un altre que sigui descendent de tantes generacions de cubans que desconeguin ni que el seu cognom té un origen català ni on ni què carai és Catalunya. La cosa, però, com dèiem, no és nova. Ni exclusiva d’il·luminats. Quan el març del 2015 van perdre la vida 150 persones a l’accident aeri del vol 9525 de Germanwings, El País –un diari de referència a Europa–, en el seu afany per poder informar de quantes de les víctimes eren espanyoles, va oferir una xifra en portada basant-se en els cognoms. Cognoms espanyols, doncs. Com si un García no pogués ser peruà, francès o un alemany net d’un exiliat del franquisme. Com si els Owen, els Jayaprakash, els El Homrani o els Van Nistelroy no poguessin ser espanyols. És el que passa quan ho volem portar absolutament tot cap a la identitat, que no té cap mena de sentit. I així ens trobem que quan pretens denunciar una pràctica etnicista com ara una discriminació per cognoms –gens descartable en certs espècimens–, el que fas és deixar al descobert el teu marc mental etnicista. Justícia poètica.