Mobilitat ens renya

“Un ciclista s’avança amb seny.” Això és el que haurien de fer tots els ciclistes: avançar-se als altres, quan poguessin, amb seny i amb prudència, però molts ho fan amb rauxa i passant-se pels dallonsis el Codi de circulació. És per això que no em va sobtar que des dels panells d’informació del servei de Mobilitat d’Andorra s’anunciés amb lletres ben grosses que un (un de sol, l’excepció confirma la regla) ho havia fet ben fet. Tant és així que volia celebrar-ho i vaig explicar l’efemèride a un bon amic, que, més savi que jo, em va aclarir que anava del tot equivocada. Es veu que som nosaltres (els qui conduïm vehicles de motor) els qui hem d’avançar amb seny un ciclista (no sé si un cada dia o un en cada trajecte).

L’anècdota em va servir per a anar-me entretenint a cada retenció (és a dir, cada dos per tres) amb el recoi d’anuncis patrocinats pel Govern. I us ho recomano: és un gran què. Al cap de pocs dies, aquelles lletres majúscules s’adreçaven únicament a aquell ciclista (quina dèria amb ell, pobrot!): “Ciclista, pedala concentrat”, deien. I encara al cap de pocs dies reblaven: “Condueix, pedala, conviu”, falca que em va fer pensar com s’ho faria el nostre ciclista, bona persona com sembla que és, per fer tot el que li demanaven.

Però, a poc a poc, els missatges es van adreçant a tots els qui anem amunt i avall per aquestes carreteres superpoblades. “Això no és Montecarlo”, ens deien un dia, i uns dies més tard, “Circula sense pressa”. Que fàcil deu ser dir-ho assegudet en una bona butaca mirant unes imatges dels pobres patidors que ens maleïm els ossos els uns als altres perquè, sabedors que no som a Montecarlo i que més val agafar-s’ho sense pressa (no som idiotes), tots hem sortit amb temps de sobres de casa per ser puntuals a l’hora d’arribar aneu a saber on i hi serem, com sempre, a tres quarts de quinze tocats. Però, és clar, el poeteta de la pantalleta dels panellets dels pebrots ja ha tingut la idea de renyar-nos d’antuvi per intentar evitar (no ho aconsegueix, a fe de Déu!) que reneguem i ens recordem de tots els sants del cel: “Tenir pressa no és excusa.” En un país tan civilitzat com el nostre, sobretot, “Que circuli el civisme” i “Que rodi el respecte”.