Iguals i diferents

Si hagués de resumir amb una sola idea què li ha passat al món en el darrer quart de segle, proposaria aquesta: s’ha fet molt més petit. Tots som molt més a prop –físicament (cada cop més línies de tren i d’avió, millors carreteres) i virtualment (xarxes socials, videotrucades, eines de treball col·laboratiu)–, s’han diluït algunes fronteres, podem comprar des de casa productes d’arreu del món, anar a classe a una universitat canadenca, escoltar una ràdio xinesa o llegir un diari angoleny, interaccionar amb una activista boliviana, veure des de casa l’estrena mundial de la sèrie estatunidenca de moda... Tot aquest reguitzell de canvis superflus, combinats, han acabat estretint el món, i en un món molt més petit, tots som molt més a prop, es dinamiten les preteses homogeneïtats i aquells aparentment més diferents a nosaltres ja no viuen a quilòmetres de distància o en guetos físics o estatutaris sinó que comparteixen amb nosaltres l’office de la feina i amb les nostres filles el pati de l’escola. Assumim-ho d’una vegada (i alegrem-nos-en: aquesta lliçó gratuïta de diversitat ens beneficia molt més que poder veure Netflix arreu...). El repte principal d’aquest segle XXI serà aquest: aprendre a viure plegats. Entre iguals i diferents. Entre persones de gèneres, fenotips, creences, valors, identitats, sexualitats, estats de salut mental i capacitats diferents, entre moltes altres coses. Tots plegats. Cada dia. I sí, sé que me’n vaig molt als bàsics, però la lliçó principal que ens manca encara aprendre és aquesta: tots som iguals i diferents alhora, iguals (a nivell polític i de dignitat) en les nostres diferències de molts tipus. Iguals i diferents. Gravem-nos-ho a foc. Perquè no hi ha una altra. Perquè el món serà cada dia més petit i viure plegats serà cada cop més ineludible. Deixem doncs d’atiar el foc de l’exclusió i dels privilegis. Iguals i diferents. I ja que estem de retorn als bàsics i en ple post 8M, comencem a practicar amb la diferència amb què hem de conviure de manera més ineludible, a aquella a què ens hauríem de continuar enfrontant dia sí i dia també els homes i les dones encara que construíssim tot de murs de pretesa homogeneïtat, la convivència entre dones i homes. I aquí, de nou, una sola recepta: igualtat en la diferència. Feminisme.