Foc i lloc
El nostre talent
Ja tenim tots els candidats que concorreran a les properes eleccions nacionals
Un total de 239 dones i homes que repartits entre 31 llistes diferents intentaran aconseguir un ascó al Consell General.
Segurament molts pensaran que vull parlar de les dones presents a les llistes, moltes territorials encapçalades per dones i les llistes nacionals, la majoria amb dones al número dos; però no, del que volia parlar era del talent.
Els diferents caps de llista ens asseguren que totes les candidates i candidats són persones preparades i amb voluntat de servei públic, i no ho dubto gens.
Ens asseguren que són coneixedors de la realitat del nostre país i dels seus problemes, que la seva activa participació al Consell General o els que formin part del proper govern serà per treballar i per solucionar un seguit de problemes que preocupen els nostres ciutadans.
I la meva reflexió és: quan es vol trobem talent al nostre país, potser deixem de valorar tant el nombre de màsters i donem més importància a les qualitats i competències de les persones, al coneixement d’Andorra, del funcionament de les institucions, de la nostra realitat i, evidentment, amb experiència, formació tècnica i acadèmica necessària per poder aportar el millor de cadascú, i d’aquesta manera trobar l’equilibri en la proposta electoral.
Però quan toca pensar a cobrir d’altres llocs de treball ens oblidem del nostre propi talent i ràpidament es busquen persones de fora que de ben segur tenen algun curset o màster més, deixant de tenir valor el coneixement del nostre país i de la seva idiosincràsia, renunciant a la dedicació que cal fer per buscar aquell professional que pot aportar el millor d’ell mateix en un lloc concret, i desmereixent l’esforç que han fet moltes persones d’aquí per formar-se.
Per una banda m’alegra veure que es busquen persones, sobretot dones, per omplir les llistes electorals, però m’entristeix quan aquesta recerca es deixa de fer quan correspon a qualsevol altre lloc de treball o càrrec de responsabilitat.
No podem esmicolar els somnis dels nostres ciutadans, com tampoc les ganes de voler estar ben formats i preparats i tenir les aspiracions que al país podran treballar, sense oblidar que tot es pot aprendre si tenim voluntat d’ensenyar-ho i de facilitar la formació.