Un de cada cent

Tic-tac, tic-tac. Ja tornem a ser-hi. Dimarts es presenten les candidatures i quan a les dotze soni el xiulet i ja no quedi temps per canviar noms entre el 2 de la Massana i el 4 de la nacional o per controlar que aquell fitxatge d’última hora que hem aconseguit per al número 15 de la nacional no vagi alhora de tercer suplent en una llista territorial dels principals contrincants, una bona part del resultat ja estarà decidit. Potser aquest any no serà tant així, però fins ara el dia de presentació de les candidatures sempre ha estat molt més determinant per als resultats que el dia de les eleccions. Un cop saps els noms i quantes cases arrossegarà aquell suplent i un cop saps en quantes parts es dividirà el vot de certa sensibilitat a cadascuna de les parròquies, predir el resultat és qüestió d’aritmètica elemental.

Deia, però, que potser aquest any no serà tant així. Entre d’altres coses perquè ens hem fet grans, perquè aquestes generals estrenarem dinàmiques i situacions noves de trinca en aspectes electorals que s’havien mantingut immutables des de l’estrena de l’actual sistema electoral. Estrenarem pactes preelectorals a candidatures territorials. Trencarem per primer cop la dinàmica de concentració / explosió de les forces governants, deixant la part atomitzada no en les restes del partit de Govern (com li va passar al PLA o a L’Alternativa), sinó en les alternatives al partit que ha liderat l’executiu. I, per últim, estrenarem un escenari de competència electoral on hi hagi tantes forces susceptibles d’obtenir representació com forces destinades d’entrada a una vida extraparlamentària breu abans d’una desaparició (o hibernació) discreta. Una situació, aquesta última, que ens deixa, a més, una dada curiosa. Dimarts podríem acabar el dia amb uns 276 candidats a conseller general amb un cens electoral de poc menys de 27.000 electors. Fent números rodons, un de cada cent electors es presenta a les eleccions. Si teníeu la sensació que molta de la gent que us envolta o que coneixeu va a llistes, no anàveu mal encaminats... Que tinguin sort, tu. Per a aquells que ens limitem a fer d’observadors, ens ve un mes llarg en què ens limitarem a treure el pitet. Que vagi de gust.