El company de principi i final de vida

Els progressos de la medicina es fonamenten, en gran part, en nombroses experiències de laboratori, de les quals les víctimes són principalment algunes espècies animals, en particular les de petita mida, ratolins o altres. Aquests experiments, per cert, han provocat descobertes importants, que han millorat el tractament de diverses malalties. Ara bé, en certs àmbits de la medicina, alguns investigadors consideren imprescindible anar més enllà, per donar resposta a uns fenòmens fisiològics que els estudis en laboratori no permeten entendre i resoldre satisfactòriament. Entre aquests, un dels més punyents avui dia es refereix a les conseqüències derivades del continu envelliment de la població, que comporta, entre altres, uns processos ininterromputs de pèrdua muscular, definida com a atròfia muscular. Aquesta malaltia s’accentua amb l’edat, però també és característica d’algunes altres greus afeccions cròniques.

Així, alguns metges s’han interrogat sobre els ossos que hibernen durant cinc o sis mesos l’any i manquen de tota activitat i d’alimentació durant aquest llarg període. Tot i això, no es veuen afectats per cap atròfia muscular, la qual cosa hauria de ser la conseqüència directa i immediata d’aquestes dues privacions, de conformitat amb els coneixements actuals de la ciència. Sobre la base d’aquesta constatació sorprenent, aquests científics van decidir sortir del seu laboratori i estudiar aquesta particularitat sobre el ter­reny per extreure’n les conclusions escaients. Aquest laboratori a cel obert es troba al nord de Suècia, lloc on conviuen uns tres mil ossos salvatges. Dues vegades l’any, a l’estiu i a l’hivern, s’hi donen cita i recullen dades mèdiques (extraccions de sang i altres) malgrat la dificultat que podem imaginar, tractant-se d’animals salvatges, per analitzar les causes d’aquesta extraordinària capacitat. No dubtem que d’aquí a uns anys aquests estudis donaran el seu resultat. Ara bé, avui dia ens trobem encara al principi del camí, que serà llarg i complex, però sembla simbòlic que els ossos que ens han acompanyat durant la nostra infància, encara que siguin de peluix, esdevinguin una eina útil per millorar la nostra vellesa.