Els meus àngels

Recordeu l’Eugenio? Explicava acudits d’aquest estil: Un excursionista cau per un barranc i s’arrapa a una branca damunt del buit. Crida: “Que hi ha algú?”, però només li respon l’eco. Al cap d’unes quantes vegades de cridar, sent una veu que li diu: “Sí, fill meu, soc l’àngel del Senyor que ve a salvar-te. Deixa’t anar, confia en Déu i en mi. T’agafaré i amb les ales esteses t’enlairaré fins a la dreta del Pare”, a la qual cosa el pobre home respon amb una altra pregunta: “Que hi ha algú més?” Jo tinc la sort de tenir algú més.

Quan érem menuts ens venien que cadascun de nos­altres tenia un àngel de la guarda, al qual fins i tot ens feien dedicar una oració, que sempre era al nostre costat per ajudar-nos. Puc afirmar sense equivocar-me que jo no en tinc un, sinó uns quants. I també us puc assegurar que són de carn i ossos i que no cal que els resi, ni tan sols que insinuï res o em queixi, per tenir-los a la vora i sentir-me protegida. No en parlo gaire, ja ho sé. Estic tan acostumada al fet que em prenguin per beneita que soc ben conscient que això de parlar d’àngels particulars podria portar-me de dret al frenopàtic. Amb tot, avui els vull evocar, potser perquè, com que fa una temporada llarga que els necessito, és la meva manera d’agrair-los que hagin baixat del cel i siguin sempre al meu costat, encara que a vegades es facin pesats, com aquesta setmana: “Ja dorms?”, “Que et fa mal?”, “Ja descanses?” Uf de reüf!

Al llarg de la meva vida he tingut cinc àngels, un dels quals (l’avi Roman) se’n va tornar al cel cansat d’aquest món de mones, i dos (els meus germans) fa temps que dediquen la seva atenció a altres persones que els necessiten més. Si aplico les poques matemàtiques que he après, me’n queden dos: l’Empar i en Joan. Em van arreplegar diria que deu fer uns quaranta anys i tota la vida han mirat per mi. No els ho agrairé mai prou, però tampoc no m’ho demanen. I ara, sembla increïble, em van naixent angelets: tot i no haver estat mare, tinc dos nets (en Guim i en Biel) i una neta (la Sarina) que em protegeixen de la tristesa i de la depressió. Només veure’ls se me’n van tots els mals i em cau aquella bava divina que només es pot definir amb un adjectiu: angelical.