Pobre Encamp

Visc a Encamp d’ençà que tinc deu mesos d’edat. He viscut ininterrompudament a aquesta parròquia des de llavors. Des de la meva infància, quan saltava les pedres del riu o jugava a cuit i amagar per la Mosquera, fins avui, Encamp s’ha anat transformant. Hem passat de ser una parròquia envejable als anys 90 a l’actualitat, on la decadència sembla que no tingui final.

Per això m’entristeix profundament l’article d’ahir en aquest diari en el qual l’associació de comerciants es queixava, amb tota la raó del món, de les iniciatives del comú envers la reactivació econòmica de la parròquia. I és que no n’hi ha per a menys. Amb DA hem passat de les promeses meravelloses a l’outlet del Pas de la Casa, i ara a la zona residencial d’Encamp.

Després de set anys de DA al Govern i al comú, la parròquia segueix com estava. Trista i pobra. I no serà per recursos, Encamp ocupa la tercera posició a escala de parròquies amb més ingressos (20.817 milers d’euros el 2017), gairebé empatat amb la segona, Escaldes-Engordany (20.893 milers d’euros) i molt lluny de la tercera, la Massana (12.030 milers d’euros). A més, és la tercera parròquia amb més habitants (11.290) també molt igualada amb Escaldes-Engordany (14.271). Aquestes dades il·lustren el potencial que té. Llavors, com pot ser que tinguem la parròquia com la tenim?

La justificació, i no sé veure’n una altra, correspon a la nul·la capacitat dels gestors actuals de tirar endavant un paquet d’iniciatives transversals (no només puntuals orientades al comerç, la cultura o la promoció de l’esport). Cal un equip que tingui clar quin model de parròquia es vol i impulsar-lo des de tots els fronts. Necessitem renovar tot el personal polític del comú amb persones amb una visió i unes idees més àmplies i creatives que les que ocupen avui les cadires. I no és gaire difícil. Per exemple, en lloc de contractar empreses foranes que no ens coneixen, cal aprofitar el talent que tenim dins de la parròquia o inclús dins del país.

A Encamp calen consellers que sàpiguen escoltar els que en saben per després transformar les necessitats i inquietuds en polítiques actives que permetin revertir la situació actual. I Encamp millorarà quan el més important no sigui aprovar apujades salarials per als consellers.