Transparència i democràcia

Dimecres passat, el Partit Socialdemòcrata va sotmetre a votació de la seva militància, en un congrés extraordinari, la decisió de presentar llistes territorials conjuntament amb Liberals d’Andor­ra per tal d’aportar la pluralitat existent al nostre país al Consell General.

Una decisió presa amb transparència, de forma democràtica i que, posteriorment va ser exposada al conjunt de la ciutadania mit­jançant una entrevista a la televisió pública, conjuntament amb el senyor Jordi Gallardo, president de Liberals d’Andorra i candidat de la formació.

Al PS aquesta forma de fer és del tot habitual. Hem escollit amb votacions amb urna els nostres càrrecs directius, tant al comitè executiu com al directiu. Les comissions de treball de preparació dels programes estan obertes a la ciutadania i tothom que ho desitgi hi pot assistir. Tampoc es pot oblidar que hem realitzat ja dos processos de primàries per escollir el nostre candidat a cap de govern, fórmula que s’ha obert a tota la ciutadania.

La nostra és una forma de fer que contrasta amb la d’altres partits, on les decisions es prenen de forma fosca, en una espècie de caixa negra, sense donar explicacions, i per tant, de forma poc o gens transparent.

I és clar, qui no té interioritzat al seu ADN un fun- cionament democràtic i el respecte a la pluralitat, difícilment el pot traslladar a la seva acció política pública. I DA gestiona Andorra com la seva cúspide gestiona el partit: amb foscor, amb decisions a dit, amb acords soter­rats, amb total falta de transparència.

Els temps actuals demanen explicacions, transparència, donar la veu als ciutadans, fomentar consultes populars com ara la plantejada al Consell aquesta legislatura de realitzar-ne una sobre la importació de brossa des de l’estranger per ser cremada al Centre de tractament de residus i que finalment no va poder tenir lloc.

També demostrem aquest compromís amb la democràcia, per exemple quan plantegem més transparència i implicació de ciutadans i agents socials en la negociació amb la Unió Europea o el fet d’adoptar el compromís de celebrar un referèndum vinculant previ a l’aprovació de l’acord d’associació.