Pobre Juanito!

Vau arribar a conèixer el “pobre Juanito”? Jo no, vaig arribar tard, però m’han explicat que a casa nostra, anys ha, hi havia una farmàcia a la qual si anaves a comprar-hi preservatius et deien que no en venien i t’obsequiaven amb un quadernet il·lustrat que t’explicava la història d’en Juanito, que era un nen que no havia pogut néixer per culpa del maleït condó, al qual havia quedat encastat quan era un espermatozou i corria com un boig cap a l’exterior. Qui sí que vaig ser a temps de saludar va ser el Tomeu d’aquella cançó de La Trinca amb lletra de la Capmany sobre la neboda d’un canonge de la Seu a qui el bordegàs va enganyar per endur-se-la’n al llit per fer un hereu. No em direu que no fot pena que hi hagués gent que confongués un espermatozou amb un nen o que per jaure amb alguna noia l’hagués d’entabanar. Però, ara, a mitjan 2018, ja fot més fàstic que pena que encara continuem igual.

Doncs així estem a hores d’ara. Fa quatre dies, i descomptant l’Estat del Vaticà, fins i tot l’Estat catòlic més catòlic entre els recatòlics, Irlanda, que per a uns 3.000 gastaments a l’any enviava les dones cap al Regne Unit, ha votat en referèndum la liberalització de l’avortament en alguns casos amb un 68% a favor. I a Europa ara només queden Malta i Andorra com a estats que exporten les seves avortistes a països tercers o les fan acudir a recursos gens recomanables per a perdre l’embaràs. A mitjan 2018! Fins i tot el Consell d’Europa ens insta a legalitzar el dret a l’avortament, però els maltesos deuen xiular i els andorrans ens amaguem sota les faldilles del Copríncep bisbe per continuar fent “del ciego, mut i sord per no patir algun grave dany, i també per lograr algun profit”, com ens aconsellava el Manual Digest... 300 anys enrere! El Copríncep, pobrot, què voleu que hi digui; que és bisbe catòlic, redeu, i ha de posar tantes línies vermelles com li marqui la seva religió! Som els qui vivim a Andorra els qui hem de reclamar que som un estat amb tots els ets i uts i no un petit país covard enmig del Pirineu i recordar que, amb la Constitució, tenim la goma més poderosa per a esborrar qualsevol línia, la pinti qui la pinti. Recordem-ho: “Nosaltres parim, nosaltres decidim.”