El silenci

Aquesta és una setmana molt bona. Ben emmarcada. Cap d’any a l’inici i Reis al final. Voldria uns dies tranquils, assossegats i lents. Fugir de tantes trobades, dinars i sopars... Tenia molta raó ma padrina de Gerri que saldava aquests dies com a “dies de menjar més que un frare no en beneiria”, segons deia. I eren altres temps! A primers d’any feia, també, atenció als dotze primers dies de gener, ja que cadascun expressava i donava a conèixer com seria el mes respectiu. Segons aquesta premonició pallaresa avui, el 3 de gener, ens anuncia ja el que s’ha d’esdevenir durant el mes de març i, demà, l’abril, i... Cal ser fi observador, prendre’n nota i tenir bona memòria per fer-ne el seguiment.

En tot cas, aquests primers dies de l’any són bons per recuperar el silenci davant el soroll i la pressa, per asseure’s sense fer res, per tancar el mòbil i trobar-se amb un mateix. Ni que sigui una estona. Cinc minuts és poc. Cal ben bé mig dia. Al seminari, amb deu anys, ja m’hi van introduir. Mitja hora de meditació cada dia, abans de missa. Recés, de tant en tant i, un cop l’any, exercicis espirituals que duraven una setmana. Un slow time, un allunyament de les ocupacions quotidianes per dedicar-nos a la contemplació. El silenci com a marc que possibilita trobar-se amb un mateix, el silenci com a invitació a mirar el que som, com a inici d’un viatge interior...

Aquests dies us ho recomano. Feu una estona de silenci, passeu un matí o una tarda sense llegir, sense parlar, sense mòbil ni pantalles. Busqueu uns moments mínims d’intimitat amb vosaltres mateixos. Contempleu, badeu, deixeu que les coses passin, mireu, escolteu, aïlleu-vos... Això és meditar.

Fa uns dies la Pilar Rahola hi dedicava la seva columna de La Vanguardia: “Replegar-me endins, allà on hi ha secrets que m’amago, mirar-me al mirall interior i rescatar-me.” Perfecte! A la Seu, a final de l’agost passat, en unes jornades de teologia, vaig tenir el plaer d’escoltar l’escriptor Pablo d’Ors. Demaneu als Reis que us duguin el seu famosíssim assaig Biografía del silencio, un llibret de cent pàgines, escrit fa cinc o sis anys, un dietari, una invitació. El silenci com una pràctica d’espera. Però, què s’espera realment?

Bon any!