Quan la llei és molt clara

“Són projectes d’interès nacional tots aquells destinats a la construcció d’infraestructures viàries i de comunicació, a l’execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural, administratiu, de seguretat i protecció civil.” Aquest és el redactat de l’article 61 de la Llei d’ordenament del territori i d’urbanisme pel que fa, justament, als projectes d’interès nacional. Llegint això, qualsevol pot entendre que una plataforma esquiable i un aparcament soterrani no compleixen els requisits per poder tenir aquesta condició. Sembla que no pensa així, però, el Govern de DA.

Seguim amb la Llei. En el seu article 63 estipula que “els projectes d’interès nacional són redactats i aprovats pel Govern” i, ja en el 65, estableix que “l’execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius a projectes d’interès nacional i plans sectorials, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència ni control de l’autoritat comunal”. Novament, queda clar que l’esmentada plataforma tampoc s’adequa a aquestes disposicions, tenint en compte que és un projecte que vol tirar endavant una societat privada com ho és Ensisa.

Una simple lectura de l’actual Llei permet tenir clar el perquè dels nostres dubtes sobre la decisió de Govern de declarar l’interès nacional d’aquest projecte. Amb la legislació actual la plataforma esquiable de Soldeu no pot pretendre mai tenir aquesta consideració.

No existeix tampoc requeriment de la FIS en relació a la necessitat d’aquesta infraestructura per poder acollir la competició segons el Govern ha confirmat i un cop la prova ja ha estat adjudicada.

Novament DA ens torna a demostrar que les lleis poden ser objecte per ells d’interpretacions arbitràries i discriminatòries.

Amb el cas de Soldeu, però, la gravetat és enorme. Per això hem tramitat una pregunta perquè al Consell General s’expliqui quins interessos hi ha darrere d’una decisió clarament arbitrària. Una actuació que, malauradament i per molt que el senyor Cinca intentés negar la realitat, pot acabar provocant el final d’una de les marques comercials més importants del país.