Es respecten els drets laborals?

El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals reconeix que cada persona ha de poder gaudir dels seus drets econòmics, socials i culturals i també dels drets civils i polítics, i els estats estan obligats a promoure el respecte, l’observança i la garantia d’aquests drets i llibertats. La crisi que estem vivint ha contribuït a profunditzar la situació de pobresa i precarització d’una part cada vegada més significativa de la societat, tot i que existeixen indicadors que mostren certs brots de millora, existeixen sectors de la societat molt afectats i que els resulta difícil fer front a les necessitats bàsiques de la vida. En aquest context resulta imprescindible una anàlisi des de la perspectiva dels drets humans de les mesures d’austeritat i de les reformes legislatives que s’han posat en marxa els últims anys amb l’excusa de la crisi. Cada classe social intenta imposar un marc legal que el beneficiï respecte a la classe contrària, i les reformes laborals expressen la capacitat concreta de pressió de cada classe en aquell moment. Però si realment existeixen brots verds que auguren una sortida de la situació de crisi perquè cal ara canviar el model de relacions laborals? Perquè es necessita empitjorar la situació dels ciutadans amb pitjors condicions laborals i increment de la precarietat? Tots els informes indiquen que quan es comencen a visualitzar brots verds és aleshores quan cal revertir les mesures d’austeritat imposades per millorar la productivitat i la competència. La vulneració més terrible dels drets econòmics, laborals i socials és fomentar la pobresa, i les retallades han demostrat fomentar la precarietat i la pobresa, independentment que la persona es trobi en situació de treballador actiu.

Pobres són totes aquelles persones que tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana.

Ja s’ha parlat a bastament sobre els treballadors pobres, i pel que estem veient, aquesta reforma no va orientada a millorar aquesta situació.

Una reforma laboral moderna ha de ser capaç d’aixecat la bandera de la lluita contra la precarietat, la temporalitat, l’atur i la sinistralitat laboral.

És aquest el cas de la proposta de DA?