Entre tres ponts i un túnel

Llegir, abans-d’ahir, l’escrit d’Albert Villaró a la contraportada del Diari, referit al congost de Tresponts, dins el marc del projecte d’un túnel per salvar aquella zona d’orografia complicada i trànsit perillós, ha estat per a mi un gaudi per a l’esperit com els que només les plomes selectes encomanen. Em permetrà l’amic que a les seves referències de testimonis plàstics del que fou en altre temps aquest pas petri del Pirineu n’hi afegeixi un de literari. No ho faré pas amb la meva ploma tosca, sinó manllevant les descripcions a Jacint Verdaguer, que l’estiu de 1883, poc abans de visitar les valls d’Andorra, va trescar per aquell paratge entre la Seu d’Urgell i Organyà i va deixar escrites les seves impressions en la llibreta de viatge en què també descabdella el seu pas pel país andorrà.

Escriu l’autor de Canigó: “Los rius embelleixen sobre manera los països; eixes muntanyes, nues en gran part, rocoses i calcàries, reben del Segre una alenada de vida que les engallardeix, i, amb la faixa de verdor que estén lo riu aurífer a sos peus, són tota una altra cosa.”

Més avall continua: “Lo que fa més impressió en aquest camí són los ponts de Sant Ermengol, que passen lo viatger d’una banda a l’altra del riu, fets en una època de barbàrie i ignorància supina per un bisbe sant que visqué predicant i civilitzant i morí en lo millor de sa hermosa missió, en la mateixa obra del pont de Bar, que dirigia.”

I detalla: “Lo pont més celebrat del sant, junt amb lo pont del Diable, que tenia sota, ha sigut trencat per Martínez Campos en eixos anys de guerra [la Tercera Guerra Carlina]. Lo traginer m’ha ensenyat, a dreta del riu, a vint passes del pont, lo forat a on diuen que el sant fermà lo dimoni, que li destorbava l’obra, destruint de nit lo que ell bastia de dia.”

Certament, sant Ermengol des del paradís estarà content de veure ara com els buldòzers del progrés (sic) conjuren amb un túnel els perills i les dificultats de mobilitat que de sempre han castigat aquesta vall urgellenca, anys més tard que s’adoptés la mateixa solució per al mal pas dels Pontarrons. Quan l’estrenem, recordarem Zamora, Langlois, Saint-Cyr, el bisbe enginyer, i també el conspicu excursionista Verdaguer.