Pas per a l’habitatge

El Govern ha fet un pas rellevant en la política d’habitatge amb la decisió de destinar part del superàvit pressupostari a ampliar el parc públic amb pisos assequibles. En un moment en què l’accés a l’habitatge continua sent una de les principals preocupacions socials, el fet d’utilitzar recursos extraordinaris per incrementar l’oferta pública és una iniciativa que mereix ser valorada positivament. L’executiu preveu destinar 30 milions d’euros, aproximadament la meitat del superàvit registrat el 2025, a l’adquisició d’uns 200 pisos distribuïts en tres edificis que sortiran al mercat l’any vinent. Una part d’aquests habitatges es destinarà al lloguer assequible i una altra a la venda per sota del preu de mercat, una fórmula que pot contribuir a ampliar les opcions d’accés a la propietat per a determinats perfils de la població. Fins ara, l’esforç públic s’havia concentrat sobretot en el lloguer, amb la construcció de mig miler de pisos que s’han d’adjudicar abans que acabi la legislatura. La nova línia d’actuació amplia aquest plantejament i evidencia la voluntat del Govern d’intervenir amb diferents instruments en un mercat que continua mostrant fortes tensions. La clau serà que aquestes adquisicions es puguin materialitzar amb agilitat i amb edificis que requereixin reformes limitades, de manera que els habitatges es puguin posar a disposició dels ciutadans en pocs mesos. En paral·lel, l’executiu manté sobre la taula mesures per incentivar la construcció d’habitatges destinats al lloguer, amb possibles rebaixes fiscals o facilitats urbanístiques que haurien de comptar amb la implicació dels comuns. Tot plegat apunta cap a una estratègia que combina intervenció pública directa i estímuls al sector privat per incrementar l’oferta residencial. Resta per veure fins a quin punt aquestes iniciatives aconseguiran moderar els preus i alleugerir la pressió sobre les famílies, especialment en un context en què el mercat del lloguer iniciarà un procés de liberalització progressiva. En qualsevol cas, el fet de destinar el superàvit pressupostari a reforçar les polítiques d’habitatge envia un missatge clar sobre les prioritats del Govern i sobre la necessitat d’abordar amb determinació un dels reptes socials més importants.