Solitud no desitjada

L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment progressiu de la població plantegen nous reptes socials que les institucions i la comunitat han d’afrontar amb mirada estratègica. Un dels més rellevants és la soledat no desitjada, un fenomen cada vegada més present que afecta especialment el col·lectiu de la gent gran. No es tracta únicament d’una qüestió vinculada a viure sol, sinó d’una realitat molt més complexa relacionada amb la qualitat de les relacions socials. Una persona pot viure sola i mantenir una vida social satisfactòria, mentre que una altra pot estar envoltada de gent i experimentar un sentiment profund de buit i desconnexió. Aquesta dimensió subjectiva de la soledat fa que sovint sigui difícil de detectar i que una part del problema es mantingui invisible. Malgrat tot, els actors implicats en l’abordatge d’aquesta qüestió coincideixen a destacar la solidesa de la xarxa de prevenció i assistència del Principat. Les administracions públiques, els comuns i les entitats socials treballen de manera coordinada per oferir serveis que van des de l’assistència domiciliària i la teleassistència fins a activitats socials i programes comunitaris als casals. Després de la pandèmia, que va accentuar situacions d’aïllament i va posar en evidència la fragilitat d’algunes persones grans, aquests programes s’han reforçat amb l’objectiu de detectar situacions de risc i oferir suport. Entitats com la Creu Roja desenvolupen iniciatives específiques, com el programa Sempre Acompanyats, destinat a persones amb una xarxa social molt limitada i que necessiten suport per mantenir o recuperar vincles. L’experiència dels professionals indica que la solitud sovint apareix amagada darrere d’altres problemàtiques socials o de salut, i que moltes persones que la pateixen no demanen ajuda de manera explícita. Per això és fonamental la implicació del conjunt de la comunitat. Familiars, veïns, comerços de proximitat i professionals poden tenir un paper clau en la detecció de situacions de vulnerabilitat. En una societat cada vegada més longeva, prevenir la soledat no desitjada no és només una qüestió d’assistència social, sinó també de cohesió comunitària i de responsabilitat col·lectiva.