Més llenya a l’avortament
El missatge de Macron sobre els drets de les dones reobre el debat latent sobre l’avortament a Andorra
La qüestió de la despenalització de l’avortament torna a situar-se al centre del debat públic andorrà en un moment en què coincideixen diversos factors polítics i institucionals. El missatge del Copríncep francès, Emmanuel Macron, amb motiu de l’aniversari de la Constitució ha tornat a posar el focus en els drets de les dones dins el marc dels principis fonamentals recollits a la Carta Magna. Sense una referència explícita a la interrupció voluntària de l’embaràs, la menció a la necessitat de continuar avançant en aquests drets s’interpreta en un context en què aquesta qüestió continua oberta a Andorra. El país encara és un dels pocs estats europeus on l’avortament està penalitzat en tots els supòsits, i el debat sobre l’encaix dins l’ordenament jurídic i institucional es manté des de fa anys. En aquest escenari, el Govern ha reiterat que treballa per presentar abans de l’estiu un text que permeti avançar en la despenalització, tot i que els terminis estan condicionats per la negociació amb la Santa Seu. L’executiu defensa que la solució ha de preservar alhora els drets de les dones i l’equilibri institucional del Coprincipat, un element que forma part del nucli del debat i que condiciona qualsevol pas en aquesta matèria. Paral·lelament, la qüestió també s’ha traslladat al terreny parlamentari. El grup socialdemòcrata ha anunciat la intenció de presentar una esmena per despenalitzar la dona al Codi Penal si el Govern no ho fa abans, amb l’objectiu d’obrir el debat de manera directa al Consell General. Aquesta iniciativa reflecteix que, més enllà de la negociació institucional en curs, també hi ha una dimensió política que reclama espai de discussió a la cambra legislativa. Tot plegat mostra que el dossier de l’avortament es troba en una fase de redefinició en què conflueixen diverses sensibilitats i responsabilitats institucionals. El repte continua sent trobar una via que permeti avançar en el reconeixement dels drets sense alterar l’estabilitat del model institucional andorrà. La manera com es resolgui aquesta equació marcarà un debat que, lluny de tancar-se, continua evolucionant a mesura que el país busca una solució compatible amb el seu marc constitucional i amb les demandes d’una societat que també canvia.