Descongelar sense desprotegir

El projecte de llei de descongelació dels lloguers que el Govern ha presentat és, probablement, un dels exercicis més complexos de política pública dels últims anys. Regular el mercat de l’habitatge en un context de tensió com l’actual implica moure’s sobre una línia molt fina: qualsevol decisió afecta directament milers de famílies, però també els drets i les expectatives dels propietaris. Pretendre satisfer plenament totes les parts és senzillament impossible. En aquest sentit, la proposta sembla buscar un equilibri raonable. El text estableix una liberalització progressiva dels contractes, amb un calendari que evita un xoc sobtat al mercat, alhora que introdueix mecanismes de protecció per als llogaters. El topall del 2,5% a l’IPC i el límit màxim d’augment en els nous contractes són exemples d’aquesta voluntat de moderar els increments i evitar pujades desmesurades. La mateixa filosofia es pot veure en l’allargament del termini de preavís per resoldre o renovar els contractes, que passa de tres a sis mesos. Es tracta d’una mesura que pot donar un marge real als llogaters per trobar una alternativa en un mercat que continua sent extremament tens. El Govern ha optat per una sortida gradual. No és una liberalització brusca, però tampoc el manteniment indefinit de les pròrrogues que distorsionen el mercat. És un camí intermedi que intenta reconèixer una realitat: el sistema actual no podia durar eternament, però la seva desaparició tampoc podia ser immediata. L’únic gran interrogant del projecte se situa en el terreny dels controls. El text preveu sancions per als propietaris que incompleixin els límits, però el problema és qui haurà de detectar i denunciar els abusos. La responsabilitat recau exclusivament en els llogaters mentre que Govern no preveu controls d’ofici per verificar si els increments respecten la llei. Això situa els inquilins en una posició molt feble, ja que fins i tot podria passar que, mentre es resol el litigi, el llogater es quedi sense pis. Sense controls de l’administració el risc és que la llei quedi en paper mullat.