Igualtat pendent
La igualtat exigeix polítiques efectives i un compromís col·lectiu per evitar retrocessos i consolidar drets
El Dia Internacional de la Dona és una jornada per reivindicar, però també per fer balanç. És cert que en les darreres dècades s’han fet passos cap a la igualtat. Les dones han guanyat presència en àmbits que històricament els havien estat vetats i la consciència social també ha avançat. Però encara queda molt, massa, per fer. La realitat continua mostrant que la igualtat plena és encara un objectiu a assolir. Persisteixen diferències salarials, dificultats per accedir a llocs de responsabilitat o càrregues desiguals en la cura familiar. Hi ha massa dones que han de demostrar més per obtenir el mateix reconeixement o que veuen com la maternitat penalitza les seves trajectòries professionals. També hi ha altres reptes evidents. La violència de gènere continua existint i la conciliació entre vida laboral i familiar segueix sent un repte que sovint recau majoritàriament en les dones. Alhora, la presència femenina en sectors com el tecnològic o el científic continua sent clarament inferior a la masculina. En el nostre cas, el debat sobre la despenalització de l’avortament continua sent una de les qüestions pendents. Les dificultats per avançar topen amb les demandes de dones, partits i associacions que reclamen no només una despenalització efectiva, sinó fins i tot anar més enllà en el reconeixement dels drets reproductius. Cal recordar, a més, que la lluita pels drets de les dones no és un camí lineal. Massa sovint, per cada pas endavant, arriben retrocessos i drets que semblaven consolidats tornen a ser qüestionats. Per això també convé desmuntar el relat que presenta aquestes reivindicacions com exageracions: parlar d’igualtat salarial, corresponsabilitat o seguretat no és demanar privilegis, sinó reclamar les mateixes oportunitats. El camí cap a la igualtat real passa per continuar avançant en polítiques públiques efectives, promoure la corresponsabilitat en les cures i reforçar la protecció davant qualsevol forma de discriminació o violència. La igualtat no és una meta simbòlica, sinó una exigència democràtica que cal defensar cada dia.