Posar portes al camp?

La voluntat de protegir els menors dels riscos digitals és legítima i necessària, però el projecte de modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents plantejat pel Govern obre interrogants importants sobre fins a quin punt la resposta política és adequada, realista i proporcional. Equiparar els riscos associats a l’ús de les xarxes socials amb els del consum de tabac o alcohol pot ser una manera efectiva de subratllar la gravetat del problema, però corre el risc de simplificar un fenomen molt més complex i difícil de regular. El món digital no és un producte que es pugui prohibir o limitar amb la mateixa facilitat que una substància física, i pretendre controlar-ne l’accés amb mecanismes de verificació d’edat o amb prohibicions generals pot acabar generant més dubtes que solucions. La proposta de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys és probablement la mesura més cridanera del nou marc legal, però també és la que presenta més dificultats pràctiques. Encara no és clar com es podrà garantir aquesta verificació d’edat ni fins a quin punt serà efectiva en un entorn digital globalitzat en què els adolescents tenen múltiples vies per esquivar restriccions tècniques. A més, la iniciativa trasllada bona part de la responsabilitat a les famílies, que hauran de supervisar l’ús digital dels fills i aplicar controls parentals, una exigència que pot ser raonable en teoria, però que a la pràctica depèn molt de les capacitats, coneixements i disponibilitat de cada llar. També és positiu que la reforma inclogui l’educació tecnològica dins dels currículums escolars i reforci la sensibilització sobre riscos com el ciberassetjament o la pèrdua de privacitat, perquè és evident que la formació és una de les eines més útils per afrontar aquests reptes. Tanmateix, el debat no hauria de limitar-se a la prohibició o al control, sinó que també hauria d’abordar com preparar els joves per conviure amb una realitat digital que forma part inseparable de la vida quotidiana. Regular és necessari, però regular malament o amb mesures difícils d’aplicar pot acabar generant una falsa sensació de protecció. El repte no és només limitar l’accés a la tecnologia, sinó educar per utilitzar-la amb criteri, responsabilitat i esperit crític.