Mercat tensionat
Les subhastes evidencien la forta tensió del mercat de l’habitatge, amb adjudicacions ràpides i preus elevats
La imatge viscuda aquesta setmana a la Batllia, amb vuit licitadors competint per cinc pisos de l’edifici Inter Esquí de l’Aldosa i amb totes les adjudicacions resoltes en primera ronda a preus d’entre el 90% i el 110% del valor peritat, és una mostra més de fins a quin punt el mercat de l’habitatge a Andorra continua tensionat. Les subhastes judicials, que fa uns anys podien allargar-se fins a una tercera convocatòria amb rebaixes significatives sobre el preu inicial, s’estan resolent ara amb rapidesa i sense descomptes destacables. El fet que els immobles surtin al 90% del valor estimat i s’adjudiquin sovint en aquest primer tram evidencia que la demanda supera amb escreix l’oferta disponible, tant per part d’inversors com de particulars que busquen accedir al seu primer habitatge o millorar la seva situació residencial. Els preus de sortida dels pisos subhastats, que anaven des dels 125.000 euros per 39 metres quadrats fins als 421.000 euros per un lot amb dos apartaments i annexos, també reflecteixen l’elevat llindar econòmic que cal assumir per entrar al mercat. Lluny de ser una ganga, tal com recorda el mateix saig, la subhasta esdevé avui un mecanisme més de fixació del valor real dels immobles en un context d’escassetat sostinguda d’oferta disponible. Que una propietat a Sant Julià s’hagi adjudicat recentment a 5.000 euros el metre quadrat, malgrat requerir reformes, confirma aquesta dinàmica. Tot plegat s’inscriu en un escenari marcat per les dificultats creixents d’accés a l’habitatge, especialment per a joves i famílies amb rendes mitjanes, i per una pressió sostinguda sobre els preus tant de compra com de lloguer, que també impacta en el teixit social i econòmic. Les subhastes no són l’origen del problema, però sí un termòmetre clar de la situació: quan fins i tot en seu judicial els pisos es disputen i s’adjudiquen amb rapidesa, queda patent que la necessitat d’habitatge és estructural i que el debat sobre les polítiques públiques en aquesta matèria continua plenament vigent i requereix respostes equilibrades i efectives.