Sense personal no hi ha futur

La dificultat creixent per trobar personal disposat a venir a treballar és una realitat transversal que afecta pràcticament tots els sectors econòmics. El problema s’ha fet especialment visible en l’hostaleria i la restauració, àmbits que depenen en gran manera de mà d’obra estacional i de professionals que sovint han de desplaçar-se des de l’exterior per cobrir les necessitats de cada temporada. El principal escull és conegut: la carestia de la vida i, sobretot, el cost de l’habitatge. Els preus del lloguer han escalat fins a nivells que desincentiven qualsevol intent d’establir-se al país si el salari ofert no compensa clarament aquesta despesa. El resultat és un desajust evident entre l’oferta laboral i la realitat econòmica que han d’afrontar els treballadors. En el cas de la restauració i de l’hostaleria, el problema és encara més punyent. Són sectors amb jornades exigents, horaris irregulars i temporades d’alta intensitat. Si a això s’hi afegeix un cost de la vida elevat i dificultats per accedir a un habitatge digne, el còctel és poc atractiu per a qualsevol professional qualificat. El risc és clar: pèrdua de qualitat en el servei, tensions internes i una competitivitat minvada en un país que viu, en gran part, del turisme. El mateix diagnòstic es pot extrapolar al comerç, a la construcció, als serveis i fins i tot a determinats perfils qualificats. El mercat laboral competeix amb entorns on, a igualtat de salari, el cost de l’habitatge és sensiblement inferior. Davant d’aquest escenari, cal assumir que no n’hi ha prou de lamentar la manca de personal. Toca als empresaris fer un pas endavant. Millorar les condicions laborals no és només una qüestió d’imatge o de responsabilitat social, sinó una necessitat estratègica. Parlem de jornades més equilibrades, facilitats reals per a la conciliació i, sobretot, retribucions adaptades a la nova realitat econòmica del país. Si el cost de la vida ha canviat, els salaris no poden quedar ancorats en paràmetres d’una altra època. Pagar d’acord amb el mercat actual és una obligació. El debat ja no és si cal actuar, sinó amb quina rapidesa i determinació.