Un vet que no és senzill

La idea de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys guanya adeptes, impulsada per la preocupació creixent per efectes sobre l’autoestima, l’addicció o l’assetjament digital. No són pocs els països que hi treballen, malgrat els interrogants tècnics i pràctics. Com s’aplica una prohibició en un entorn digital globalitzat, on les plataformes operen des de jurisdiccions diverses? Com es verifica l’edat real dels usuaris? Què es fa amb els menors que ja disposen de comptes actius? La tecnologia avança més ràpid que la capacitat normativa dels estats, però, a més, la prohibició absoluta pot generar efectes no desitjats: desplaçar l’ús cap a espais menys regulats, fomentar la mentida sobre l’edat o deixar les famílies soles amb aquest conflicte. Això no significa, en cap cas, renunciar a mesures fermes. L’impacte sobre la salut mental és una evidència que no pot ser menystinguda. També en les relacions personals. Un exemple il·lustratiu del canvi d’hàbits és el que s’ha percebut a l’escola de segona ensenyança d’Encamp amb la retirada dels mòbils en horari lectiu, que ha afavorit la convivència i la interacció entre els alumnes. Però que passa quan surten del recinte escolar? Les famílies necessiten formació per comprendre els riscos, eines per establir límits. El mercat tecnològic i la pressió comercial empenyen convertint el primer mòbil en un ritual gairebé inevitable i els dispositius han entrat a les llars sense que s’hagi consolidat una cultura digital madura; perquè un smartphone és més que un aparell per tenir el fill localitzat. Per això és important un marc de corresponsabilitat, amb escola i administració. Un corrent global, amb molts països alineats pot afavorir, a més, l’exigència de responsabilitat a les grans tecnològiques. El debat ja no és si les pantalles formen part de la nostra vida –és un fet–, sinó quins límits col·lectius estem disposats a fixar per garantir que la tecnologia no comprometi el benestar dels qui encara s’estan formant com a persones. I en aquesta decisió, la inacció també és una forma de posicionament.