Plany dels venedors de tabac

El tall prolongat de l’RN-20 ha tornat a evidenciar fins a quin punt determinats sectors de l’economia andorrana depenen d’accessos viaris fluids i previsibles, especialment al Pas de la Casa, on la venda de tabac concentra bona part del volum de negoci del Principat. La davallada d’entre el 70% i el 80% en les vendes que denuncia la Unió de Comerciants de Tabac situa els establiments en un escenari que recorda els moments més crítics de la pandèmia, amb una afectació directa sobre desenes de negocis i centenars de llocs de treball. La petició d’ERTO i d’ajuts per afrontar despeses fixes com, per exemple, els lloguers s’inscriu en aquesta lògica de contenció de danys davant d’una situació que, segons el sector, s’ha enquistat i genera incertesa sobre la durada real del tancament. Al mateix temps, la crítica als xecs de 30 euros en carburant obre el debat sobre l’efectivitat de les mesures generalistes quan el problema té una localització molt concreta i un impacte desigual dins del territori. La manca d’un vincle directe entre l’ajut i el consum al Pas alimenta la percepció que l’esforç públic pot diluir-se sense revertir en el teixit comercial més afectat. Tot plegat es produeix en un context en què el consumidor francès explora alternatives com la Jonquera o Viella, fet que obliga a reflexionar no tan sols sobre mesures d’emergència, sinó també sobre estratègies de recuperació un cop es restableixi la normalitat. L’experiència de talls anteriors demostra que la confiança es pot erosionar amb rapidesa i que recuperar fluxos comercials exigeix temps i accions coordinades. A aquest escenari s’hi suma la regularització de preus del tabac arran dels moviments a Espanya i del diferencial màxim permès, un factor que incideix en la competitivitat del producte. La situació planteja, en definitiva, la necessitat d’equilibrar respostes immediates amb una visió a mitjà termini que reforci la resiliència d’un sector clau i del conjunt de l’economia de muntanya.