Quatre anys de guerra

Quatre anys després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, el conflicte continua obert i sense un horitzó clar de resolució, mentre milions de persones encara en pateixen les conseqüències. La guerra ha provocat prop de sis milions de desplaçats, molts establerts en països europeus. Andorra, amb una experiència limitada en l’acollida de refugiats, va haver d’afrontar una situació inèdita amb l’arribada de ciutadans ucraïnesos que buscaven una estada provisional. L’aprovació d’un contingent de 285 permisos de protecció temporal i comunitària i la creació d’una xarxa de suport per garantir habitatge, assistència sanitària, escolarització i inserció laboral van evidenciar una resposta institucional ràpida. Amb el pas del temps, aquella acollida s’ha transformat en un procés d’arrelament. Segons el Govern, 147 persones arribades arran del conflicte disposen avui de residència ordinària i només dues mantenen un permís de sojorn per motius humanitaris, pendents de regularitzar la seva situació. La modificació normativa per facilitar pròrrogues o reagrupaments familiars ha contribuït a consolidar aquesta estabilització. Més enllà de les xifres, el testimoni de la comunitat reflecteix una realitat complexa: persones que han trobat feina, infants escolaritzats i integrats lingüísticament, i un vincle emocional intacte amb el país d’origen. L’arrelament no esborra la incertesa sobre el futur ni el desig de pau. La valoració positiva de l’acompanyament institucional, compartida per representants de la comunitat ucraïnesa i pel cònsol honorari, situa Andorra en una posició de coherència entre l’acció interior i el posicionament exterior. El Principat no tan sols va activar mecanismes d’acollida, sinó que també es va sumar a la condemna internacional de la invasió i al règim de sancions contra Rússia. En un context global marcat per conflictes persistents, l’experiència d’aquests quatre anys mostra la capacitat d’adaptació del país davant d’una crisi d’abast mundial.