Una justícia sense finestres

La polèmica pel nou portal de jurisprudència ha tornat a posar damunt la taula una realitat incòmoda: la justícia andorrana continua vivint massa allunyada de la ciutadania i dels professionals que hi treballen cada dia. La reducció del nombre de resolucions accessibles, les dificultats per localitzar sentències i la necessitat que els advocats recorrin a intercanvis informals per obtenir precedents no són simples incidències tècniques. Són el símptoma d’un model excessivament opac. La publicitat de les sentències no és un caprici corporatiu ni una concessió als mitjans. És una garantia democràtica. La Comissió Europea per a l’Eficàcia de la Justícia ja advertia el 2018 que el poder judicial és el menys visible dels tres poders de l’Estat i que necessita reforçar els seus canals de comunicació per legitimar la seva actuació. Quan les decisions judicials són accessibles, comprensibles i consultables, es reforça la independència dels tribunals i la confiança dels ciutadans. A Andorra, però, la cultura institucional continua sent la del silenci. Les entrevistes o declaracions públiques de batlles, magistrats o fiscals no són infreqüents: són inexistents. La interlocució amb els mitjans és pràcticament nul·la. I ara, fins i tot l’eina bàsica per conèixer la doctrina judicial genera dubtes sobre la seva exhaustivitat. El Consell Superior de la Justícia defensa que totes les sentències fermes estan publicades i que es compleix la normativa vigent, amb l’anonimització necessària en casos sensibles. Ningú discuteix la protecció de dades ni els límits derivats de la presumpció d’innocència o de la vida privada. El que es qüestiona és si el sistema garanteix realment un accés complet, sistemàtic i coherent a la jurisprudència, tal com exigeix la seguretat jurídica. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha recordat que la transparència reforça la legitimitat de les autoritats públiques i incrementa la confiança dels destinataris de les seves decisions. I cal advertir que es troba a faltar l’opinió del Col·legi d’Advocats, que hauria de ser el primer interessat.