Plantilles estables a l’escola
El problema no és l’existència d’interins, sinó la cronificació de la interinitat en places que han resultat necessàries
El procés d’estabilització iniciat pel ministeri d’Educació ja fa algunes legislatures pren embranzida posant a concurs 28 noves places per estabilitzar llocs de docent que s’ha constatat que ja no són conjunturals, sinó estructurals. Les proves que s’inicien avui, adreçades a professionals que han treballat de manera ininterrompuda durant almenys cinc anys en la mateixa plaça, constata de nou una realitat: hi ha llocs que han deixat de ser temporals fa temps. Mestres i professors que han contribuït a sostenir cursos sencers, projectes pedagògics i equips docents amb continuïtat mereixen una resposta que acabi amb la provisionalitat permanent. Prioritzar els interins de llarga durada és, en aquest sentit, una mesura de justícia professional i de coherència administrativa. Però l’estabilització no beneficia només els docents. Els centres educatius hi surten guanyant amb equips estables per consolidar línies pedagògiques, impulsar projectes a mitjà i llarg termini i garantir una relació continuada amb l’alumnat i les famílies. Una rotació constant de mestres i professors dificulta la planificació, debilita la cohesió dels claustres i acaba repercutint en la qualitat educativa. En definitiva, fixar places que ja s’ha demostrat que són necessàries reforça el sistema des de dins. Això no vol dir ignorar una realitat inevitable: sempre hi haurà un percentatge d’interinitat. Les baixes, les excedències o les necessitats puntuals per pics demogràfics formen part del funcionament normal de qualsevol administració educativa. El problema no és l’existència d’interins, sinó la cronificació de la interinitat en places que, any rere any, resulten imprescindibles. Els passos que s’han fet fins ara, la voluntat de complir amb l’objectiu de consolidar 75 places aquesta legislatura, suposa un objectiu clar d’estabilització i d’aposta per una educació més sòlida, coherent i de qualitat, donant la rellevància que mereix al rol d’ensenyant. I al capdavall, darrere de cada plaça estabilitzada hi ha un projecte educatiu que guanya continuïtat i un alumnat que en surt beneficiat.