Trenta anys després

Aquell 8 de febrer del 1996, la muntanya va recordar amb una contundència brutal que no és un espai dòcil, que pot ser imprevisible i, en determinades circumstàncies, profundament perillós. Arinsal va despertar l’endemà amb una imatge que desafiava qualsevol normalitat: edificis colgats, estructures malmeses i la certesa que la tragèdia havia passat molt a prop. Que no hi hagués víctimes mortals va ser una combinació de professionalitat, actuació decidida i un punt de fortuna. Però l’absència de morts no dilueix l’impacte real d’aquella jornada. Danys materials a banda, va ser un cop de realitat per prendre consciència que la protecció era un element essencial i va posar en qüestió maneres de construir i de planificar. Durant aquests 30 anys han canviat moltes coses: protocols, eines de prevenció i una vigilància anticipada que milloren cada dia gràcies a l’evolució tecnològica. Els dispositius explosius controlen l’allau de les Fonts i tots els punts problemàtics del territori. Però aquell també va ser un episodi clar i diàfan que no tot es pot construir i que el desenvolupament urbanístic ha de tenir en compte els riscos, una lliçó que segueix sent de plena actualitat perquè l’allau d’Arinsal també interpel·la el present. En un context de canvi climàtic, amb episodis més extrems i menys previsibles la temptació de minimitzar els perills o de confiar-ho tot a la tecnologia és un risc, i les infraestructures de protecció són indispensables, però no infal·libles. Prudència i planificació responsable són cabdals. Ara estem immersos en un episodi que, malgrat no haver-se produït a Andorra, ens afecta plenament: una esllavissada que complica enormement la connexió amb la banda francesa i que ja està comportant una repercussió notable al Pas de la Casa. En aquest cas va ser un cop de sort (l’hora que es va produir) que les pedres no acabessin provocant víctimes. Avui encara no se sap amb certesa quan es podrà recuperar la normalitat, cosa que evidencia novament les conseqüències dels riscos naturals.