Prohibir, educar i acompanyar
Sense recursos suficients en formació i suport, qualsevol marc legal pot quedar coix malgrat les bones intencions
L’entorn digital avança molt més ràpidament que la capacitat de regulació i d’acompanyament social, i s’ha fet gran sense barreres de protecció. El posicionament del Col·legi de Psicòlegs respecte al treball polític per vetar l’accés a les xarxes aporta una mirada experta que convé tenir molt present si es vol evitar que la iniciativa quedi en una resposta merament simbòlica. Fixar un límit d’edat és una mesura legítima i comprensible en una etapa vital marcada per la vulnerabilitat emocional i identitària, i tenint constància ja dels efectes negatius en la salut dels menors. L’experiència que relaten els psicòlegs és reveladora. L’augment de consultes vinculades a l’ús excessiu de pantalles, problemes de son, baixa autoestima, ciberassetjament o relacions tòxiques entre adolescents confirma que les xarxes socials no són un fenomen neutre. Aquesta realitat obliga a fugir de solucions simples davant problemes complexos. El debat, per tant, no hauria de centrar-se exclusivament a prohibir o no prohibir. L’educació digital, el foment del pensament crític i l’autoestima, així com la corresponsabilitat de les plataformes tecnològiques, han de formar part de l’estratègia. Educar, posar límits i regular són eines complementàries. Sense recursos suficients en formació i suport, qualsevol marc legal quedarà coix. A tot això s’hi afegeix una incertesa clau: com s’aplicarà la mesura. L’Agència de Ciberseguretat reconeix que encara no estan definides les eines concretes de regulació i control, ni com s’afrontaran els reptes que plantegen tecnologies com la intel·ligència artificial. La verificació efectiva de l’edat i l’harmonització amb el que fan els països de l’entorn seran determinants per a la credibilitat del sistema. Protegir els menors en l’entorn digital és imprescindible. Fer-ho bé, també. Andorra té l’oportunitat d’anar més enllà del gest polític i construir una política pública sòlida, basada en el coneixement expert, l’escolta dels adolescents i el compromís real amb l’educació i la prevenció. És aquí on es jugarà l’èxit –o el fracàs– d’aquesta iniciativa.