Educació financera

L’estrès financer ja no és només una qüestió de butxaca, sinó un problema de salut pública que arrossega conseqüències físiques i mentals demostrades per nombrosos estudis científics. Les dades recollides per Associated Press-AOL en el Health Poll sobre l’impacte del deute són clares: les persones amb un alt nivell de preocupació econòmica tenen moltes més probabilitats de patir trastorns d’ansietat i depressió severa, migranyes, insomni, dolors crònics i fins i tot patologies cardiovasculars. Aquesta realitat evidencia fins a quin punt el benestar financer està íntimament lligat al benestar emocional i físic, un “triangle” que, com recorda l’expert en educació financera Jordi Martínez, es desestabilitza quan una de les seves potes falla. Durant anys, la societat ha interioritzat hàbits relacionats amb la salut física, i la pandèmia va contribuir a normalitzar la conversa sobre la salut mental, però els diners continuen sent un tabú profundament arrelat. Costa parlar-ne en família i encara més amb tercers, una barrera que alimenta la desinformació, la inseguretat i, sovint, la presa de decisions financeres poc conscients. No parlar de diners implica no entendre’ls, i això deixa moltes persones en situació de vulnerabilitat davant productes o decisions que poden agreujar encara més l’estrès econòmic. Aquest silenci no és casual, sinó conseqüència directa d’una manca estructural d’educació financera, absent de manera sistemàtica en les etapes formatives obligatòries. Els estudis internacionals mostren que el coneixement financer dels joves està fortament condicionat pel context familiar: allà on els diners es gestionen amb certa comoditat, se’n parla amb naturalitat; allà on hi ha dificultats, sovint s’associen al patiment i a l’angoixa. Trencar aquest cercle requereix començar aviat, introduint conceptes bàsics des de la infància, tant a l’escola com a casa, amb eines tan senzilles com una paga adaptada a l’edat que ensenyi a gestionar, prioritzar i preveure. No es tracta només de donar diners, sinó de transferir responsabilitat i criteri. Garantir que els joves surtin del sistema educatiu amb uns coneixements financers mínims no és un luxe, sinó una necessitat per reduir l’estrès, millorar la salut i afavorir una societat més autònoma, informada i resilient.