Ús de les dades biomètriques
L’ús de dades biomètriques en entorns comercials o laborals pot vulnerar els drets fonamentals
L’avenç tecnològic ha posat a l’abast de moltes empreses i establiments sistemes de control d’accés basats en dades biomètriques, com empremtes dactilars o reconeixement facial, però la seva implantació indiscriminada planteja seriosos dubtes des del punt de vista legal, ètic i de protecció dels drets fonamentals. És lògic i necessari que s’estableixin les màximes restriccions en el seu ús, ja que es tracta de dades d’una sensibilitat extrema, comparables fins i tot a les dades de salut. El marc normatiu andorrà, recollit a la Llei qualificada de protecció de dades personals, no prohibeix de forma explícita aquest tipus de tractaments, però sí que els condiciona a criteris molt estrictes de necessitat, proporcionalitat i minimització. La comoditat o l’eficiència en la gestió no poden justificar la recollida i conservació d’informació biomètrica quan existeixen alternatives menys intrusives, com targetes, codis o sistemes de fitxatge tradicionals. El consentiment de l’usuari, a més, ha de ser realment lliure, informat i reversible, i això només és possible si se li ofereix una alternativa clara i funcional. Experts i autoritats com l’APDA insisteixen que qualsevol tractament d’aquest tipus ha de passar una avaluació d’impacte i comptar amb una base jurídica sòlida. També alerten sobre els riscos de seguretat: mentre que una contrasenya es pot canviar, una dada biomètrica, un cop exposada o robada, queda compromesa per sempre. Per tot plegat, cal recordar que el dret a la protecció de dades no és negociable ni relativitzable en funció de les preferències comercials. El desplegament de sistemes biomètrics en gimnasos, comerços o entorns laborals, sense garanties suficients i sense una justificació clara, pot esdevenir una vulneració flagrant de drets. És urgent, així, que es reforci la vigilància, la transparència i la responsabilitat en aquest àmbit, i que els ciutadans prenguin consciència del valor real de la seva identitat digital. La biometria només ha de tenir cabuda en entorns d’alta seguretat i sempre com a últim recurs, no com a primera opció.