Dinàmica desbocada

El mercat immobiliari d’Andorra està immers en una dinàmica que es pot qualificar, sense exageracions, de desbocada. Els pisos de menys de 300.000 euros pràcticament han desaparegut de l’oferta i ja només representen el 7,5% dels habitatges a la venda, mentre que els de més de mig milió d’euros són el 73%. Aquesta descompensació entre oferta i demanda no tan sols té implicacions socials greus, sinó que demostra que el mercat està responent gairebé exclusivament a la lògica de l’alt rendiment i a l’interès inversor. L’habitatge com a dret queda relegat a una promesa que no es compleix, especialment per als residents que busquen una primera llar o un lloc assequible per viure. Tot plegat es produeix en un context de màxims històrics: augmenten les operacions, el preu per metre quadrat i el valor global transaccionat, que s’acosta als 1.400 milions d’euros en només nou mesos. En paral·lel, la nova construcció continua apostant per superfícies molt grans, amb una mitjana de 242 metres quadrats per habitatge, un model que no respon ni a la realitat social ni a la capacitat econòmica de la majoria. L’expert Luis Alberto Fabra ha posat damunt la taula una proposta tan lògica com senzilla: segregar els habitatges massa grans per generar oferta més assequible. Però aquesta mesura, com tantes altres, no prosperarà si no hi ha voluntat política i si els promotors continuen prioritzant només el benefici. Mentrestant, el lloguer segueix amb una oferta exigua i els preus continuen sent opacs. Nou de cada deu anuncis són de venda i les famílies que necessiten accedir a un habitatge de manera immediata troben un mur de preus i condicions insalvables. El diagnòstic és clar i compartit: el mercat no s’autoregula a favor de l’interès general i cal actuar. Amb dades, amb realisme i amb mesures valentes que posin al centre la funció social de l’habitatge i la necessitat de garantir un accés digne per a la població resident.