Una reforma ineludible

La reforma de les pensions és, juntament amb l’accés a l’habitatge, la despenalització de l’avortament i la signatura de l’acord d’associació amb la Unió Europea, un dels quatre grans dossiers que marquen l’agenda política andorrana. Cap d’aquests temes pot ser ajornat indefinidament i, en el cas del sistema de jubilacions, el temps corre en contra. Les projeccions presentades fa mesos per la CASS ja apuntaven la insostenibilitat a mitjà termini del model actual, i el responsable del fons de reserva, Jordi Cinca, ha tornat a posar sobre la taula una evidència que costa d’afrontar: les reformes paramètriques poden donar marge, però no resolen el problema de fons. Cal una reforma global, sistèmica i estructural del sistema de pensions, que vagi molt més enllà d’ajustar l’edat de jubilació, les cotitzacions o el preu del punt. Cal abordar sense pors un canvi de model que integri mecanismes de capitalització i fórmules que garanteixin el manteniment de les prestacions futures, assegurant la viabilitat del sistema a llarg termini. Per fer-ho, és imprescindible que hi hagi un consens polític ampli, però també que qui governa lideri amb claredat el debat i assumeixi decisions que poden ser impopulars però que seran imprescindibles. No es pot caure en la temptació de perpetuar reformes parcials que, com advertia Cinca, només desgasten la confiança de la ciutadania i generen incertesa. El sistema no es pot mantenir amb pedaços ni amb anuncis que no van acompanyats de compromís real ni de mesures concretes. El futur de les pensions i, per tant, d’una part essencial del pacte social del país depèn que s’actuï ara i amb responsabilitat. El cost de no fer res o de fer-ho a mitges el pagaran les pròximes generacions amb pensions més baixes i un sistema més feble. La política ha d’estar a l’altura i respondre amb la visió i el coratge que la situació exigeix. Andorra no es pot permetre seguir ajornant debats que afecten de manera directa la cohesió, la seguretat i l’estabilitat del país.