Justícia en punt mort

La paràlisi total de la secció 1 civil de la Batllia no és només una anècdota puntual, sinó el símptoma evident d’un sistema judicial que ja no aguanta. La sala, clau per a milers de ciutadans en conflictes familiars, herències o litigis patrimonials, està literalment sense activitat per la coincidència d’un ascens i una baixa de maternitat. Dues circumstàncies del tot previsibles. Cap gestió seriosa pot permetre que una jurisdicció sencera quedi buida i que causes que afecten directament la vida de les persones s’amunteguin sense data ni resposta. Mentrestant, la resta de seccions civils es declaren desbordades, el penal va pel mateix camí i els advocats, que conviuen amb el caos, parlen de situació “vergonyosa”. Malgrat tot, la ministra de Justícia, Ester Molné, va negar dilluns passat que hi hagi col·lapse, tot i reconèixer “normes mal dissenyades” i “disfuncions” internes. L’evidència, però, la contradiu. El president del Consell Superior de la Justícia ja ho havia advertit: el sistema està al límit. Ara, fins i tot una baixa prevista pot col·lapsar una batllia sencera. Les reformes anunciades arriben tard. I si bé poden ser necessàries, no responen a la urgència. La Justícia no pot esperar un acord polític, una modificació legal o un calendari electoral. La Justícia requereix lideratge, previsió i responsabilitat. El temps no juga a favor de ningú i cada dia que passa sense acció efectiva contribueix a degradar encara més la credibilitat del sistema. La lentitud, la descoordinació i la inacció institucional no poden normalitzar-se. Una justícia col·lapsada no tan sols fa perdre confiança, fa perdre drets. I si aquests queden suspesos durant mesos o anys, allò que s’imparteix ja no és justícia. Quan el sistema judicial falla, no ho fa en abstracte, ho fa davant persones concretes amb noms i cognoms que esperen solucions. Cal actuar i cal fer-ho ara. La frase una justícia lenta no és justícia s’atribueix de manera general al principi jurídic justice delayed is justice denied. Aquest aforisme pren tota la seva dimensió amb les sentències del Constitucional per dilacions judicials.