Frenada amb l’avortament
El Govern rebaixa el discurs sobre l’avortament i admet límits més estrictes en el diàleg amb Roma
El canvi en el to i el contingut del discurs institucional entorn de la despenalització de l’avortament confirma una reorientació clara respecte a les expectatives generades mesos enrere. Les paraules del ministre portaveu, Guillem Casal, deixen clar que el Govern centra ara el debat únicament en la despenalització de la dona, un plantejament més acotat que el que s’havia deixat entreveure durant el mandat del Papa Francesc, quan es treballava amb escenaris més amplis que incloïen també el personal sanitari i la cobertura econòmica de la CASS per a intervencions fora del territori. Aquella etapa es va caracteritzar per una entesa, com a mínim, parcial amb la Santa Seu, que es va traduir en l’anunci de l’executiu que la despenalització arribaria al Consell General abans d’acabar el 2025. Però amb l’elecció del nou pontífex, Lleó XIV, i les seves primeres declaracions públiques sobre la qüestió, l’escenari s’ha alterat. El rebuig explícit a l’avortament, amb referències directes als moviments transfronterers i a l’ús de fons públics per finançar-lo, ha obligat el Govern a matisar el discurs i rebaixar unes expectatives que, fins fa poc, semblaven encaminades a un avenç legislatiu. En aquest context, l’executiu manté oberta la via del diàleg i insisteix que no hi ha ni trencament ni renúncia, però la contundència de les paraules del nou Papa marca un punt d’inflexió. El gir comunicatiu s’entén com un intent de preservar l’equilibri institucional i mantenir viu el dossier, però també denota una certa desil·lusió respecte al rumb que semblava assumit fa tot just un any. El Govern defensa que la proposta actual és més equilibrada i compatible amb el Coprincipat, però aquest replegament discursiu evidencia que les opcions de conciliar drets i model institucional topen amb límits més rígids del que es preveia. La via de la discreció i el consens continua oberta, però queda clar que el desenllaç que es perfilava en l’informe de Montalvo, amb una proposta jurídica més àmplia, ha quedat, de moment, apartat del camí traçat per Roma.