Reptes del sector bancari

Tot i la robustesa que aparenta, el sector bancari continua exposat a vulnerabilitats estructurals amb possibles conseqüències per a l’economia. Així ho destaca el Fons Monetari Internacional en el seu darrer informe sobre el sistema financer del país, en què assenyala que la dimensió del sector –amb actius consolidats que multipliquen per 5,5 el PIB– el converteix en un pilar essencial, però també en una font de risc si no es gestiona amb prou previsió. L’absència d’un banc central obliga les entitats a operar amb elevades reserves de capital i liquiditat com a autoassegurança, en un context sense accés directe a mecanismes europeus de suport en crisis. La concentració de crèdits, la vinculació amb empreses locals i l’exposició internacional afegeixen complexitat a una estructura marcada pel predomini de la banca privada. L’informe remarca que els principals riscos no són tant els de crèdit, com els de caràcter reputacional, operatiu i normatiu, amb el precedent de la crisi de 2015 encara present. L’acord d’associació amb la UE és una oportunitat per millorar la integració i competitivitat del sector, però també un repte regulador. L’alineació amb els estàndards europeus, prevista en un període transitari de quinze anys, exigirà esforços tant de les entitats com de l’AFA, especialment davant l’obertura del mercat a la competència externa. Liechtenstein ofereix un precedent d’èxit, amb integració efectiva en el mercat únic sense renunciar a l’estabilitat. En paral·lel, l’FMI reconeix la solidesa del sistema andorrà, sostinguda per tres grups de capital nacional amb forta activitat en banca privada i comercial. Amb uns actius sota gestió de 95.000 milions el 2024 i diversificació geogràfica, el sector destaca per la seva rendibilitat en comparació amb altres microestats europeus. El finançament basat en dipòsits, l’elevada capitalització i una ràtio de liquiditat molt per sobre dels mínims aporten garanties de resiliència, encara que els costos estructurals continuen sent un repte. En aquest marc, l’equilibri entre transformació i estabilitat serà clau per preservar el paper central de la banca en el model econòmic del país.