Rècord en despesa social

La despesa social a Andorra ha assolit un nou màxim històric, amb 327 milions d’euros destinats el 2024 a finançar prestacions i serveis orientats a les llars, una xifra que consolida la tendència a l’alça i reflecteix tant l’envelliment de la població com l’increment de les necessitats assistencials i el pes estructural del sistema de pensions. Aquest escut social, fonamentat majoritàriament en les cotitzacions –amb un 77% de finançament procedent de patrons, treballadors, autònoms i pensionistes–, demostra la solidesa d’un model que, malgrat tot, afronta reptes imminents. L’envelliment accelerat de la societat andorrana obliga a reflexionar sobre la sostenibilitat futura del sistema, ja que el 60% de la despesa s’adscriu a les prestacions dirigides a la gent gran, un percentatge que només pot créixer si no es prenen mesures estructurals. La CASS, amb un rol clarament hegemònic –prop del 77% de les prestacions gestionades–, esdevé la columna vertebral d’un sistema que també troba en l’administració central i local, tot i el seu pes pressupostari menor, un complement clau per garantir la cobertura en àmbits com l’habitatge, la desocupació o l’exclusió social. El detall funcional de la despesa també revela prioritats polítiques i socials: mentre la salut i la discapacitat concentren un percentatge important dels recursos, altres àmbits com la infància o la pobresa reben una atenció relativament modesta, cosa que convida a revisar l’equilibri de les polítiques públiques. El model estadístic europeu Seepros, que estructura les dades, permet fer comparacions internacionals i avançar en la transparència, però també posa en relleu la necessitat de disposar d’indicadors socials més amplis i qualitatius que complementin la visió purament quantitativa. En aquest context, cal mantenir el debat obert sobre el futur del sistema de benestar, amb una mirada que combini responsabilitat financera, solidaritat intergeneracional i capacitat d’adaptació als nous riscos socials, des del repte de la longevitat fins a les desigualtats emergents.