Glaçada, caos i inacció

La jornada d’ahir quedarà com un exemple clar de la manca de previsió i de reacció dels comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany davant d’una situació que no es pot considerar excepcional en ple hivern. La glaçada de dimecres a la nit va convertir carrers, voravies i espais cèntrics en autèntiques pistes de gel amb conseqüències greus per a la ciutadania. El balanç és contundent i preocupant. Noranta-set persones ateses a l’hospital per caigudes, més de cinquanta sortides d’ambulància, desenes d’intervencions de bombers i un col·lapse de la secció de traumatologia són dades que no admeten relativitzacions. No es tracta d’un incident puntual ni d’una exageració mediàtica. És la prova d’una resposta insuficient i tardana per part de dues administracions que tenen l’obligació de garantir la seguretat a l’espai públic. Les explicacions institucionals apel·lant a la manca de previsió meteorològica no convencen. Al gener, a Andorra, el gel no és una sorpresa. És un risc habitual que exigeix planificació, anticipació i acció preventiva. No es pot esperar que els primers treballadors, estudiants o gent gran surtin de casa per començar a reaccionar. Els punts crítics del centre, les zones més transitades, els accessos a equipaments públics i els entorns escolars haurien d’estar tractats abans de les primeres hores del matí. Tirar sal quan ja hi ha desenes de ferits no és prevenció. És improvisació. Encara més greu és que els primers avisos a la població arribessin a través de les xarxes socials quan el problema ja era evident des de feia hores. La seguretat no es pot gestionar a cop de comunicat tardà. El que va passar ahir no és només una errada operativa. És un fracàs en la gestió de l’espai públic i una mostra de desconnexió amb la realitat quotidiana dels veïns. Especialment greu és l’impacte sobre la gent gran, que ha estat una de les principals afectades. Cal una revisió immediata dels protocols, una assumpció de responsabilitats i un canvi d’actitud. Perquè si no s’aprèn d’aquest episodi, el pròxim cop el balanç pot ser encara pitjor i la confiança ciutadana, encara estar més erosionada.