Protocols del segle passat

La tragèdia recent a Suïssa, que s’afegeix a la d’altres casos com el de Múrcia, obliga a fer una reflexió urgent sobre la seguretat als locals d’oci nocturn i, per extensió, sobre l’eficàcia dels protocols de prevenció d’incendis que s’apliquen a Andorra. És inadmissible que un país modern continuï regint-se, en qüestions de seguretat fonamentals, per una normativa aprovada fa 47 anys i que, segons reconeixen els mateixos cossos tècnics, ha quedat completament obsoleta. El reglament del 1978 va ser avançat en el seu moment, però avui no pot donar resposta als riscos derivats dels materials nous, les tecnologies d’il·luminació, la complexitat de la decoració o les reformes no declarades. El fet que encara avui es puguin encendre bengales en espais tancats, sense regulació específica, és només un exemple –i no menor– de la falta d’actualització legal. Però més enllà de la norma escrita, hi ha una qüestió de fons encara més preocupant: la supervisió efectiva i la responsabilitat compartida entre administracions i propietaris. Els tècnics poden revisar un projecte inicial, però si no hi ha inspeccions posteriors ni mecanismes clars de control, qualsevol espai pot acabar convertint-se en un risc potencial. Els bombers han advertit de mancances greus en edificis antics i han reclamat, amb raó, un paper més actiu en la inspecció final. És imprescindible que el nou reglament en el qual s’està treballant no sigui només una adaptació tècnica, sinó un instrument modern, preventiu i àgil, capaç de garantir entorns segurs en qualsevol local de pública concurrència. La prevenció no és mai una exageració; és una obligació institucional. Esperar a actuar després de la catàstrofe no és una opció, especialment quan els experts alerten des de fa temps que el marc normatiu no reflecteix la realitat. L’actualització ha de ser una prioritat immediata, amb un compromís ferm i transversal. Les imatges d’una bengala il·luminant una ampolla poden semblar inofensives, fins que deixen de ser-ho.