La (cara) solució a les cues

Ara encara ens movem en l’estadi de la teoria, per dir-ho d’alguna manera. El Govern ha traslladat als comuns implicats (Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes) el traçat que proposa perquè facin les aportacions que considerin i a partir d’aquí poder tancar un recorregut definitiu per plasmar-ho al pla d’infraestructures de transport segregat i als respectius plans urbanístics parroquials. Aquesta feina s’ha de fer durant l’any que arrenca en tot just quatre dies i a partir d’aquí començarà (si el calendari no pateix cap alteració) l’hora de la materialització. Negociar afectacions amb propietaris, encomanar un projecte constructiu... Una tasca ingent i complexa. Però si bé encara s’està en un estadi embrionari no es pot defugir una qüestió essencial: la inversió necessària. El secretari d’Estat de Transports, David Forné, que lidera el dossier, ha evitat fins ara parlar de xifres esgrimint que no s’està en aquest moment encara. Però el Govern ja té una estimació (uns 400 milions d’euros) que surt de la comparació amb un model de tramvia equiparable i de recent estrena, el de la ciutat belga de Lieja. Una xifra més que notable (és més de la meitat del pressupost de l’Estat previst per al 2026) i que necessitarà alternatives de finançament al purament públic. Tenint en compte el volum de la iniciativa, la clau perquè pugui tirar endavant és que s’assumeixi com un projecte de país. I el primer test serà el comunal; les corporacions han de dir ara si comparteixen o no el recorregut i, si es vol avançar amb una certa agilitat, aquest procés no s’hauria de dilatar gaire. Una qüestió és clara, un tramvia entre la frontera del riu Runer i Caldea suposaria un pas de gegant en la mobilitat a Andorra amb mesures complementàries com aparcaments a l’entrada del país perquè turistes i treballadors fronterers deixessin el cotxe i usessin el transport públic per arribar al centre. Si és o no fer volar coloms es veurà amb el pas dels mesos; experiències del passat no conviden a l’optimisme però la saturació de la xarxa viària és una realitat tossuda.