CC i l’acord d’associació
Les posicions divergents i també les indefinicions no són exclusives dels partits que conformen la majoria
L’acord d’associació travessa hores complicades. L’eufòria del tancament de la negociació amb Brussel·les i el convenciment d’haver assolit un text favorable per a Andorra malgrat el seguit de temes espinosos ha quedat enrere i ara regna la incertesa sobre el futur del pacte. La discussió jurídica s’ha eternitzat però ara ja ningú no posa en dubte –el posicionament clar de França ha estat determinant– que serà mixt i, per tant, que la ratificació passarà per un procés de diversos anys. A partir d’aquí s’obre un meló nou perquè caldrà aclarir si s’opta per una aplicació provisional prèviament validada per un referèndum o quin és el futur que li depara a l’acord. Les veus crítiques són les que més fermament estan demanant un referèndum sense demora, possiblement perquè perceben aires favorables al no i a enterrar un projecte que no consideren idoni per al Principat. Veus crítiques que sovint usen l’argument que el Govern s’ha centrat a explicar les excel·lències, obviant tot allò negatiu. I una comunicació més clara dels contres és el que també apunta que ha faltat el president de Ciutadans Compromesos, Jordi Verdaguer, quan exposa que els membres del partit estan dividits respecte a la idoneïtat de l’acord. Sobta que un partit que té càrrecs al Govern que fan part de les reunions del Consell de Ministres, i els consellers generals del qual li donen suport parlamentari, trobi a faltar informació sobre un projecte que ha estat i és una carpeta cabdal d’aquesta legislatura. Una altra cosa són els posicionaments respecte als impactes, els canvis que portaria una eventual aplicació, i si es considera que seran més negatius que positius. És lícit pensar que l’acord negociat no és el que necessita Andorra, malgrat que el lògic és que el partit hagi de defensar un posicionament davant de la convocatòria d’un eventual referèndum, quan es cridi a votar la ciutadania. Però les posicions divergents i inclús les indefinicions respecte al dossier europeu no són exclusives dels partits que conformen la majoria al Consell General.