Actuació imprescindible

L’any 2026 ha de representar un punt d’inflexió en la planificació sanitària del país, amb l’inici efectiu del projecte constructiu d’ampliació de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, una actuació imprescindible davant les necessitats presents i futures d’una població que no para de créixer i que en els pròxims anys envellirà de forma accelerada. Les paraules de la directora del SAAS, Meritxell Cosan, apunten directament aquesta urgència: tot i que s’han buscat solucions per optimitzar l’espai disponible, el marge d’adaptació s’esgota i cal actuar abans que el sistema col·lapsi. L’ampliació ha estat dissenyada per cobrir les necessitats d’una població potencial de 110.000 persones, una xifra que té en compte tant els residents com l’impacte de la població flotant i els vuit milions de visitants anuals que rep el país. Àrees com urgències i hospital de dia ja treballen al límit de la capacitat, i en temporades punta, com el gener i el febrer, cal reobrir habitacions tancades per absorbir la demanda. Aquesta situació, si no es corregeix, s’agreujarà amb el pas del temps. L’estratègia de fomentar l’hospitalització a domicili i explorar l’assistència directa a residències és positiva, però no pot substituir la necessitat estructural d’ampliar instal·lacions. A més, l’objectiu no és fer un nou hospital, sinó guanyar espai integrat a l’estructura actual, aprofitant les inversions fetes en quiròfans, UCI o consultes externes. Aquest projecte ha de transcendir governs i majories, i s’ha d’entendre com una política d’Estat. No pot quedar encallat en els calendaris electorals ni ser moneda de canvi en negociacions polítiques. És imprescindible que el 2026 no sigui només l’any del projecte sobre el paper, sinó el del compromís ferm i actiu per iniciar-ne l’execució. Un país amb vocació de modernitat, qualitat de vida i atenció sanitària universal no es pot permetre ajornar decisions estructurals com aquesta. Si no es fa ara, serà massa tard.