Com ser andorrà

La reforma de la llei de la nacionalitat, que es troba ara en fase d’esmenes parlamentàries, ha evidenciat les profundes discrepàncies entre les forces polítiques sobre com hauria de ser el model d’accés a la ciutadania andorrana. Demòcrates i Ciutadans Compromesos, que sostenen la majoria, aposten per reforçar el marc actual amb ajustos tècnics i criteris més estrictes per garantir la seguretat jurídica i la coherència del sistema, incloent-hi l’exclusió per antecedents greus o l’obligació de renunciar a altres nacionalitats dins el termini previst. Tot i formar part del mateix bloc, Ciutadans Compromesos introdueix un matís més flexible, amb mesures pensades per evitar situacions injustes, com la reducció del requisit de residència per a escolaritzats al país o la protecció de fills d’andorrans a l’estranger. En un altre pla se situen les propostes de l’oposició, on Concòrdia planteja una reforma amb un enfocament garantista que prioritza l’arrelament real, la integració lingüística i la protecció davant la pèrdua automàtica de la nacionalitat, mentre el Partit Socialdemòcrata defensa una obertura més gran basada en l’equitat, amb una rebaixa del requisit de residència a deu anys, reconeixement de la doble nacionalitat en supòsits específics i més protecció per als fills d’andorrans no residents. A l’extrem contrari, Andorra Endavant formula l’aposta més restrictiva, amb un augment del període de residència a vint anys, exigències més dures en l’accés per matrimoni i la proposta simbòlica d’una nacionalitat d’honor, reservada a casos excepcionals. Aquest ventall d’esmenes reflecteix no només una diversitat de criteris tècnics sinó també visions molt diferents sobre el model d’estat, els valors que han de definir la comunitat política andorrana i el pes que han de tenir factors com la residència, la llengua o el compromís cívic. Tot i que és previsible que la majoria parlamentària acabi imposant la seva visió, el debat ja ha servit per posar en relleu un dilema essencial: quin ha de ser el perfil de qui pot dir “soc andorrà” en el context d’una societat moderna, plural i en transformació constant.