Només un discurs pastoral

El primer discurs de Nadal del Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, va confirmar el to institucional, espiritual i pastoral que s’esperava, però va deixar sense abordar qüestions de forta càrrega social i política que avui preocupen bona part de la ciutadania andorrana. Amb una apel·lació general a la pau, a la cooperació internacional i al paper del Principat com a país compromès amb la solidaritat i la justícia global, Serrano va oferir un missatge elegant i cuidat, però també calculadament neutre. Ni una sola menció a l’avortament, ni a la situació de l’habitatge, ni tampoc cap referència explícita al procés de negociació amb la Unió Europea. Temes tots ells que formen part del debat públic i que condicionen el dia a dia de moltes persones al país. L’absència d’aquests elements va ser llegida per alguns actors polítics com una opció deliberada per evitar tensions o interpretacions que poguessin situar el Copríncep episcopal en un espai incòmode entre el seu rol institucional i les conviccions derivades del seu càrrec eclesiàstic. Malgrat això, la referència reiterada a la defensa dels més febles, a la necessitat de no deixar ningú enrere i a la promoció del bé comú pot interpretar-se com una manera indirecta de connectar amb els grans reptes socials que afronta el país, si bé sense concretar-los ni assenyalar els actors responsables d’afrontar-los. La valoració del cap de Govern i de la majoria parlamentària va ser positiva, insistint que el discurs se situava plenament dins del marc institucional que correspon a la figura del Copríncep, mentre que des de l’oposició es va lamentar la manca de concreció i la renúncia a posicionar-se obertament sobre qüestions fonamentals per al futur del país. El balanç, doncs, és el d’un missatge impecable en la forma i prudent en el fons, que confirma el perfil mesurat de Serrano, però que deixa per a altres espais el debat sobre els temes que més interpel·len la societat andorrana actual.