La quadratura del cercle

El Govern ha trobat una fórmula que, tot i no satisfer plenament cap de les parts, aconsegueix un difícil equilibri entre els legítims drets dels inquilins a mantenir un habitatge digne i les aspiracions econòmiques dels propietaris a actualitzar unes rendes que fa anys que estan intervingudes. En el camí cap a la descongelació progressiva dels lloguers, l’executiu ha dissenyat un sistema de transició que permet desescalar la intervenció amb ordre i visió a llarg termini. La proposta fixa un calendari clar: a partir de l’1 de gener del 2027, coincidint amb el venciment dels contractes de més antiguitat, s’iniciarà un període de tres anys durant el qual es liberalitzaran gradualment els contractes afectats per la pròrroga obligatòria, vigent des del 2019. Els increments de renda també s’esglaonaran, amb un màxim del 25% per als preus més baixos, que es reduirà fins a un topall del 5% per als més elevats, sempre amb criteris objectius vinculats al preu per metre quadrat. Un element clau de la proposta és que els augments no es podran aplicar de cop, sinó que hauran de prorratejar-se segons la durada del contracte, fet que ofereix estabilitat als inquilins i previsibilitat als propietaris. La mesura s’aplicarà tant si es manté el mateix arrendatari com si es produeix un canvi, evitant així temptacions especulatives. El Govern ha descartat altres vies com la limitació per zones, considerant-les tècnicament inviables. Després de mesos de negociacions amb els actors del sector, incloses les associacions de propietaris i els sindicats de llogaters, l’executiu presenta una solució que, si bé no és perfecta, estableix un marc raonable i escalable per sortir d’una etapa d’excepcionalitat. Queda ara pendent el repte de l’aplicació, l’acompanyament als col·lectius vulnerables i la vigilància perquè la transició no esdevingui una nova font de tensió social. L’habitatge és un dret i també un actiu econòmic, i fer-los compatibles era, de fet, intentar la quadratura del cercle.